HERO



És tracta d’una pel·lícula que prové de l’Orient, és a dir, del país del Sol naixent. En la que podem veure com s’entremescla la màgia i la fantasia al llarg de tot el film. Al mateix temps, és pot veure clarament com també s’entrecreua l’acció i el romanticisme que hi ha entre els diversos personatges que intervenen.

El film ens conta una llegenda, en la que ens trasllada fins abans que és constituirà Xina com a nació, és a dir, quan hi havia set regnes independents que la governaven.

En la que tres guerrers molt perillosos, pretenien matar a l’emperador per tractar de restaurar el antic regne i unificar el país.
Quan aquest últim s’entera de que pretenien assassinar-lo, ofereix uns diners per a qui matara a aquestos guerrers. Finalment, apareix al palau de l’emperador un guerrer que diu haver-los matat, contant al emperador com ho va fer i mostrant les seues espases per a confirmar-ho.

Considerem que la història té un bon argument per atraure a l’espectador i que aquest es quede satisfet. Però al mateix temps, pensem que és una pel·lícula que disposa de poca veracitat. És a dir, que és molt fantàstica, i que de vegades, al ser tan poc creïble, li lleva tot l’encant que podria tindre. A més, té algunes escenes molt exagerades per a la nostra opinió.

Al mateix temps, direm que es tracta d’una opinió personal, per això, creguem que hi haurà gent, que sí li agradarà com s’exposen els distints esdeveniments, i que encara que siga una opinió distinta a la nostra, la respectem.

Durant el film, podem veure el paper fonamental que desenvolupa l’estètica, i en especial el paper que representen els colors. Per mig dels quals, s’ofereixen distints flash back per a contar-nos els diferents pensaments i concepcions sobre com van ocórrer els esdeveniments, per a eliminar als tres guerrers que pretenien assassinar a l’emperador.

Amb el color roig és representa la història més passional, amb el blau queda representada la mentida, amb el blanc apareix la puresa i la pau, i amb el verd la esperança i la il·lusió.

Per una altra banda, el so també és molt explícit en cada un del esdeveniments, ja que depenent del que succeeix, apareix un tipus de so diferent. Pel que respecta a la banda sonora, hem de dir que està molt encertada, degut a que a cada moment introdueix la música adequada per ajudar a transmetre el missatge i la impressió que és desitja a l’espectador, garantint així l’emoció a cada moment.

TRACTAT DE BOLONIA

Veient el que està succeint a l’actualitat tant a la nostra Comunitat com a la resta amb el “Tractat de Bolonia”, considerem imprescindible detindre’ns a comentar un poc el que considerem respecte aquest tema tan important i transcendent per al futur dels nostres estudiants i de la societat en general.

Com no podia ser menys, una vegada més, amb aquesta reforma educativa encaminada a tractar d’equiparar els estudis amb els de la Unió Europea, tampoc s’ha tingut en compte la veu dels principals afectats, és a dir, els estudiants. Per aquest motiu, considerem que deurien d’estar representats per aportar les seues opinions al respecte, junt a representants de professors, pares, i altres entitats públiques. En ningun cas, pensem que és deuria excloure als principals afectats, ja que són els que van a poder aportar l’opinió de com va a repercutir, o com es podria modificar per a introduir-ho de forma acceptable i adequada perquè no repercutira negativament en els alumnes.

Deurien de tindre en compte que ens trobem en un Estat democràtic, per això, la població deuria de tindre veu i vot en tot el que pot suposar un canvi, i més en aquest tan important com és la futura formació dels xiquets i xiquetes.

La nostra opinió, és que hi ha hagut una falta de transparència per tractar d’introduir el canvi, intentant convèncer diguent que va a ser positiu, amb la intenció de fer-ho quan antes per a no donar temps a que la població done la seua opinió.

Podem dir que hi ha punts que sí poden ser positius per a la majoria de la societat, però altres, pot ser no ho siguen tant, ja que sinó repercuteixen a l’actualitat, ho faran en un futur. Per això, considerem que es deuria de reconsiderar aquesta proposta perquè fora més justa per a totes les parts, donant veu i vot als principals afectats per a que puguen opinar.

Per què les especialitzacions en postgraus han de ser privades? Per poder treballar en un futur, és necessari cursar un postgrau privatitzat?.
Posem un exemple, dues persones han estudiat el mateix grau, però a un d’ells, la seua família li ha pogut costejar un postgrau i en canvi l’altre, per falta de recursos econòmics no l’ha pogut cursar.

A qui considereu que contractaran abans? Pensem que queda clar que serà a la persona que dispose de més estudis, excloguent d’aquesta manera a l’altre. Per aquest motiu, considerem que d’aquesta forma, estem contribuint a una universitat elitista, en la que únicament pot avançar o continuar amb la seua formació un sector de la població, deixant desprotegit als que més falta els fan les ajudes.

Per aquest i altres motius, creguem que no es deuria de fer un canvi tan significatiu e important sense que la població afectada aporte les seues idees, i al mateix temps, deixant de banda als sectors més desfavorits de la nostra societat. Per això, considerem que les institucions deurien d’intentar reconduir la situació, per tractar de solucionar-ho d’alguna forma més justa per a tots, fent servir la declaració dels drets humans i al mateix temps, els drets que tenim per ser ciutadans d’una nació amb un Estat democràtic.

ALTRES FORMES D'EDUCAR

ALTRES FORMES D’EDUCAR

Uns dies enrere varem estar mirant uns articles als diaris, i ens varem detindre a llegir més detingudament un que tractava sobre l’educació. Aquest parlava sobre una forma alternativa d’educar als xiquets. La clau de l’aprenentatge dels alumnes, corre a càrrec de la capacitat motivadora que té el mestre en qüestió, és a dir, que ha de tractar d’atraure’ls cap al coneixement per pròpia voluntat e iniciativa personal i sense cap imposició.

En aquest tipus d’ensenyament, no s’utilitzen llibres de text, i tampoc es realitza cap tipus d’examen directiu, sinó que del que es tracta és d’estimular i reforçar la voluntat dels alumnes per a despertar la curiositat per aprendre. Intentant que siga el propi alumne el que pregunte i s’interese per saber, i així partir d’aquest moment, oferint-li les ferramentes necessàries perquè aprenga.

Considerem que és un métode que pot ser molt enriquidor, educatiu i adequat per desenvolupar als distints centres formatius, ja que d’aquesta forma, de segur que els alumnes aprenen per gust propi de saber i descobrir coneixements nous. Provocant la intriga necessària per a que els agrade adquirir tot tipus de cultura, que els formarà per poder desenvolupar-se a la vida diària en aquesta societat tan plural. Evitant al mateix temps, les posibles imposicions que puguen anar implícites en l’educació tradicional dins del currículum.

Pensem que amb aquesta forma d’educar s’aconseguirà el fi de l’educació integral, que és el tractar de relacionar els coneixements que van a adquirir amb els sentiments que tenen com a éssers humans que són. Provocant un major enteniment, assimilació i perduració dels continguts que es treballen, ja que l’ésser humà tendeix a seleccionar la informació i a retindre per més temps allò que realment és significant per a ell.

Per aquest motiu, creguem que és prou absurde, intentar bombardejar als alumnes amb tot tipus de informació que no siga significativa per a ells. Ja que, de que serveix aprendre de forma memorística o sense intentar unir els nous coneixements amb els que ja disposen? De res, perquè amb el temps va a oblidar-ho. En canvi, si tractem que aquests coneixements siguen significatius per a ells, de segur que perduraran per més temps i gaudiran aprenent.

En algun moment donat, la major part de la nostra societat ha tingut que estudiar literatura o llengua o qualsevol assignatura relacionada amb aquesta matèria. La nostra opinió, és que quan parlem de literatura pot haver distintes reaccions, tant positives com negatives.

Per una banda, considerem que la part de la societat que haja treballat aquesta matèria democràticament, en la que els professors hagen tingut en compte el que realment motivava als alumnes, tindran bones sensacions cap a la literatura, i al mateix temps, quasi segur que els agrada llegir.

En canvi, si l’experiència que han tingut no ha sigut tan positiva, de segur que rebutjaran aquests continguts, i al mateix moment, tampoc els agradarà llegir, degut a que ho poden tindre interioritzat com a alguna cosa negativa.

Per aquest motiu, pensem que tot docent en general, deuria intentar acostar-se a aquest mètode per a que en un futur, l’educació canvie de direcció per tal de no imposar la cultura sense tindre en compte els sentiments dels alumnes. Ja que d’aquesta forma serveix de poc per al correcte aprenentatge.

Per això, considerem que hi ha que partir del que realment motiva al alumne, per tal de mantenir aquesta motivació amb la intenció de continuar aquest procés d’ensenyament aprenentatge de forma òptima

SIN PERDÓN

Ens trobem front una pel·lícula de l’oest, en la que queda reflectida una història en la que un grup d’antics assassins, intenten aconseguir una recompensa assassinant a un altre vaquer que ha maltractat a una prostituta.

Hem de dir, que aquest tipus de pel·lícules no ens desperta cap entusiasme, però al mateix temps, ens hem vist prou sorpresos al veure el desenvolupament d’aquesta. Encara que és un exemplar prou antic, considerem que és tot un clàssic molt interessant d’aquest gènere tan peculiar. Degut a que pensem que no ha passat de moda encara que fa anys de la seua gravació. Pensem que perfectament qualsevol persona pot veure-la i de segur que queda satisfet amb l’elecció, inclòs fins i tot els més joves. Ja que tracta temes masclistes que a l’actualitat encara els podem veure a la nostra societat.

També pot ser degut a que la pel·lícula està envoltada per un to d’humor molt especial que fa que siga més divertida. Ja que degut al pas del temps, passen de ser uns grans tiradors amb el revòlver, a no ser capaços de pega-li ni a un pot, així com també caure per l’altra part al intentar pujar-li al cavall.

En el cas de que els més joves tingueren la possibilitat d’elegir-la junt a altres més actuals, pot ser no la elegirien. Ja que aquest sector, prefereix altres gèneres en els que apareixen més efectes especials, degut a que els produeixen més impacte i a l`hora son més actuals al seu temps.
Al mateix temps, pensem que el cinema actual és molt divers, però en canvi, a la majoria de les sales solen emetrers pel·lícules de tipus comercial degut a que el públic potencial és la joventut. Ja que són els que acudeixen amb més freqüència a aquestes. Per aquest motiu, hi ha moltes pel·lícules de major interès i sentit, que no apleguen a les pantalles. Un fet, que considerem que és deuria de solventar, per a que tot el públic assistent poguera gaudir de pel·lícules amb qualitat, o al menys tindre l’oportunitat de poder elegir altres temes més enriquidors per a contribuir al seu enriquiment.

Pensem que aquesta pel·lícula, és podria utilitzar a l’escola per a treballar literatura, i alguns valors humans. Degut a que apareixen escenes masclistes, de maltractes, de mals comportaments... Podem veure clarament com menyspreen a les dones, ja que consideren quasi més important els cavalls que les vides d’aquestes.

Per una altra banda, podem veure que no es tracta d’una història de les típiques en les que apareix un heroi que intenta salvar a uns altres personatges. Sinó que és tracta d’un treball en equip entre dos antics assassins i amics que junt a un altre personatge s’uneixen per aconseguir el trofeu i repartir-lo. En la qual, és veu truncada la bona situació de pau i tranquil·litat en la que convivien junt a les seues famílies al oferir-los l’oportunitat d’aconseguir un incentiu amb relativa facilitat que els va ajudar a prosperar. Al que finalment, accepten intentant fer valer les seues destreses “oxidades” de quan eren més joves.

ANTONIA

ANTONIA


En primer lloc, he de dir que es tracta d’una pel·lícula diferent a les que estic acostumat a veure. No vol dir això, que no m’haja agradat, sinó tot el contrari, considere que és molt divertida, interessant i que ala vegada ens transmet molts dels problemes socials masclistes i feministes que existeixen també a l’actualitat.

Aquesta història, es desenvolupa uns anys en rere a l’època actual en la que, per mig del flash back, ens transporta quaranta anys abans d’aquesta última data. Es a dir, quan “Antonia”, la protagonista, estava en plenes facultats físiques i mentals per a plantar-li cara a la vida, a les persones que pretenien dir-li el que tenia que fer i als que intentaven obstaculitzar el seu desenvolupament personal i el de la seua família.

Aquesta família era un poc especial, intentaven viure segons la seua concepció de la vida, és a dir, de forma prou oberta inclús si ho comprovem en l’actualitat. Però al mateix temps, respectant a tots els que els respectaven. En canvi, combatien amb tot aquells que intentaven posar-li impediments amb l’objectiu de que s’adequaren al tipus de vida predominant i mascliste d’aquella població.

Al mateix temps, podem dir que es tracta d’una crònica sobre la vida de Antonia, és a dir, la protagonista. Degut a que tot l’entramat es desenvolupa al voltant d’ella, junt a la seua família i amics.
També podem dir que és tracta d’una narració, en la que la narradora es la seua besnéta Sara. Però Antonia és l’heroina de tota la narració, envoltada per la seua parella, i els seus familiars que la protegeixen, així com ella els protegiax a ells. Per l’altra banda, tenim alguns dels veïns del poble que desenvolupen el paper de roïns o masclistes, envoltats també per les seues parelles, consellers i escuders. Per tot això, podem dir que cada personatge desenvolupa la seua esfera d’acció.

Durant la pel·lícula, podem veure dos pols totalment oposats. Per una banda, el sector mascliste, és a dir els mals que volen fer la vida impossible als bons. I per l’altra el sector femiste o els suposats bons, encara que per a ells compten poc els homes, degut a que consideren que poden sobreviure sense ells. Aquest aspecte el podem veure durant tota la historia, per exemple quan estan en missa i s’asseunen els homes a una banda i les dones a l’altra, o també quan la filla va a realitzar-se una inseminació artificial per a tindre un xiquet.
En aquest últim cas, podem dir que es tracta d’una família molt lliberal pese a la època en la que es troben. En la que podem veure distints tipus de parelles que a l’actualitat encara donen que parlar, tant de tipus heterosexuals, com homosexuals.

Per una altra part, un altre atractiu que hem trobat, és el joc que fan amb la mort, una situació a la que ens hem d’enfrontar inevitablement al llarg de la nostra vida, i a las que la major part de la societat li té un respecte gran i prefereix no parlar-ne.

Per a finalitzar, he de dir, que pese a l’exageració del feminisme que apareix a la pantalla, recomane la pel·lícula a tot aquell que li agraden les històries amb significat intrínsec i en especial aquella part de la nostra societat que considera que el sexe femení és inferior al masculí.