ANTONIA

ANTONIA


En primer lloc, he de dir que es tracta d’una pel·lícula diferent a les que estic acostumat a veure. No vol dir això, que no m’haja agradat, sinó tot el contrari, considere que és molt divertida, interessant i que ala vegada ens transmet molts dels problemes socials masclistes i feministes que existeixen també a l’actualitat.

Aquesta història, es desenvolupa uns anys en rere a l’època actual en la que, per mig del flash back, ens transporta quaranta anys abans d’aquesta última data. Es a dir, quan “Antonia”, la protagonista, estava en plenes facultats físiques i mentals per a plantar-li cara a la vida, a les persones que pretenien dir-li el que tenia que fer i als que intentaven obstaculitzar el seu desenvolupament personal i el de la seua família.

Aquesta família era un poc especial, intentaven viure segons la seua concepció de la vida, és a dir, de forma prou oberta inclús si ho comprovem en l’actualitat. Però al mateix temps, respectant a tots els que els respectaven. En canvi, combatien amb tot aquells que intentaven posar-li impediments amb l’objectiu de que s’adequaren al tipus de vida predominant i mascliste d’aquella població.

Al mateix temps, podem dir que es tracta d’una crònica sobre la vida de Antonia, és a dir, la protagonista. Degut a que tot l’entramat es desenvolupa al voltant d’ella, junt a la seua família i amics.
També podem dir que és tracta d’una narració, en la que la narradora es la seua besnéta Sara. Però Antonia és l’heroina de tota la narració, envoltada per la seua parella, i els seus familiars que la protegeixen, així com ella els protegiax a ells. Per l’altra banda, tenim alguns dels veïns del poble que desenvolupen el paper de roïns o masclistes, envoltats també per les seues parelles, consellers i escuders. Per tot això, podem dir que cada personatge desenvolupa la seua esfera d’acció.

Durant la pel·lícula, podem veure dos pols totalment oposats. Per una banda, el sector mascliste, és a dir els mals que volen fer la vida impossible als bons. I per l’altra el sector femiste o els suposats bons, encara que per a ells compten poc els homes, degut a que consideren que poden sobreviure sense ells. Aquest aspecte el podem veure durant tota la historia, per exemple quan estan en missa i s’asseunen els homes a una banda i les dones a l’altra, o també quan la filla va a realitzar-se una inseminació artificial per a tindre un xiquet.
En aquest últim cas, podem dir que es tracta d’una família molt lliberal pese a la època en la que es troben. En la que podem veure distints tipus de parelles que a l’actualitat encara donen que parlar, tant de tipus heterosexuals, com homosexuals.

Per una altra part, un altre atractiu que hem trobat, és el joc que fan amb la mort, una situació a la que ens hem d’enfrontar inevitablement al llarg de la nostra vida, i a las que la major part de la societat li té un respecte gran i prefereix no parlar-ne.

Per a finalitzar, he de dir, que pese a l’exageració del feminisme que apareix a la pantalla, recomane la pel·lícula a tot aquell que li agraden les històries amb significat intrínsec i en especial aquella part de la nostra societat que considera que el sexe femení és inferior al masculí.