ALTRES FORMES D'EDUCAR

ALTRES FORMES D’EDUCAR

Uns dies enrere varem estar mirant uns articles als diaris, i ens varem detindre a llegir més detingudament un que tractava sobre l’educació. Aquest parlava sobre una forma alternativa d’educar als xiquets. La clau de l’aprenentatge dels alumnes, corre a càrrec de la capacitat motivadora que té el mestre en qüestió, és a dir, que ha de tractar d’atraure’ls cap al coneixement per pròpia voluntat e iniciativa personal i sense cap imposició.

En aquest tipus d’ensenyament, no s’utilitzen llibres de text, i tampoc es realitza cap tipus d’examen directiu, sinó que del que es tracta és d’estimular i reforçar la voluntat dels alumnes per a despertar la curiositat per aprendre. Intentant que siga el propi alumne el que pregunte i s’interese per saber, i així partir d’aquest moment, oferint-li les ferramentes necessàries perquè aprenga.

Considerem que és un métode que pot ser molt enriquidor, educatiu i adequat per desenvolupar als distints centres formatius, ja que d’aquesta forma, de segur que els alumnes aprenen per gust propi de saber i descobrir coneixements nous. Provocant la intriga necessària per a que els agrade adquirir tot tipus de cultura, que els formarà per poder desenvolupar-se a la vida diària en aquesta societat tan plural. Evitant al mateix temps, les posibles imposicions que puguen anar implícites en l’educació tradicional dins del currículum.

Pensem que amb aquesta forma d’educar s’aconseguirà el fi de l’educació integral, que és el tractar de relacionar els coneixements que van a adquirir amb els sentiments que tenen com a éssers humans que són. Provocant un major enteniment, assimilació i perduració dels continguts que es treballen, ja que l’ésser humà tendeix a seleccionar la informació i a retindre per més temps allò que realment és significant per a ell.

Per aquest motiu, creguem que és prou absurde, intentar bombardejar als alumnes amb tot tipus de informació que no siga significativa per a ells. Ja que, de que serveix aprendre de forma memorística o sense intentar unir els nous coneixements amb els que ja disposen? De res, perquè amb el temps va a oblidar-ho. En canvi, si tractem que aquests coneixements siguen significatius per a ells, de segur que perduraran per més temps i gaudiran aprenent.

En algun moment donat, la major part de la nostra societat ha tingut que estudiar literatura o llengua o qualsevol assignatura relacionada amb aquesta matèria. La nostra opinió, és que quan parlem de literatura pot haver distintes reaccions, tant positives com negatives.

Per una banda, considerem que la part de la societat que haja treballat aquesta matèria democràticament, en la que els professors hagen tingut en compte el que realment motivava als alumnes, tindran bones sensacions cap a la literatura, i al mateix temps, quasi segur que els agrada llegir.

En canvi, si l’experiència que han tingut no ha sigut tan positiva, de segur que rebutjaran aquests continguts, i al mateix moment, tampoc els agradarà llegir, degut a que ho poden tindre interioritzat com a alguna cosa negativa.

Per aquest motiu, pensem que tot docent en general, deuria intentar acostar-se a aquest mètode per a que en un futur, l’educació canvie de direcció per tal de no imposar la cultura sense tindre en compte els sentiments dels alumnes. Ja que d’aquesta forma serveix de poc per al correcte aprenentatge.

Per això, considerem que hi ha que partir del que realment motiva al alumne, per tal de mantenir aquesta motivació amb la intenció de continuar aquest procés d’ensenyament aprenentatge de forma òptima