EL GUST AMARG DE LA CERVESA
ISABEL-CLARA SIMÓ

El “gust amarg de la cervesa” és un relat que narra la història de com Ramon, un jove paraplègic, observa des de sa casa la vida d’alguns dels seus veïns, i com la visió que aquest ens haurà presentant, anirà prenent forma a mida que la novel·la avança amb la narració que cadascun d’ells ens farà de la seua veritable vida.

Amb la frase “les aparences enganyen” podríem fer un resum del tema al que l’autora ens vol fer arribar, ja que primerament tot el que Ramon narra sobre la vida dels seus veïns es una aparença, doncs no arribem amb l’observació d’aquest a conèixer realment la vida de totes aquestes persones. Per això, crec que la tècnica dels distints punts de vista que ha utilitzat l’autora per a relatar dita novel·la és molt adequada, ja que és d’aquesta manera com arribem a conèixer quina és la forma de ser, de viure i de pensar dels distints personatges.

També és interessant la forma en la que ha utilitzat dita tècnica, ja que no va intercalant aquests distints punts de vista per a que anem avançant progressivament en la història, si no que ho fa d’un en un sense que tornen a aparèixer per a que siga el lector el que contraste el que cadascun d’ells narra en comparació a com ho fan els altres.

Un exemple d’açò, ho tenim quan a la primera part del llibre on s’arreplega la vida de Ramon, la seua observació apareix com una cosa que ningú dels seus veïns sospita, mentre que ja a la segona, tercera i quarta part del llibre apareix clarament reflexat que la resta de personatges s’han adonat d’aquesta i que cadascun d’ells té una opinió diferent sobre allò que aquest pretén amb dita observació.

Finalment s’ha de ressenyar el bon ús que fa l’autora d’un llenguatge acurat per a descriure tot tipus de sentiments, així com per a introduir els distints fragments d’obres d’autors clàssics.