“VIANANT”
Rafa Gomar

La lectura de “Vianant” de Rafa Gomar ha estat tota una sorpresa per a mi. Doncs, sobre saber que aquest es tractava d’un llibre de narrativa, no va ser fins el segon full on em vaig adonar que es tractava d’un dietari. Sorpresa que va ser doble, perquè és la primera experiència que tinc en la lectura d’aquest tipus de narrativa.

Aquest dietari ha estat tot un descobriment, ja que la idea de diari que tenia no era la que he trobat en la lectura d’aquestes pàgines. El que vull dir amb aquest comentari, és que esperava tot una sèrie de narracions sobre el dia a dia de l’escriptor i en canvi he trobat la més profunda intimitat de l’autor. Des dels records d’infantessa i adolescència, passant per aspectes de la seua personalitat, professió, vida social, preferències sobre quan i on realitzar l’acte sexual, fets quotidians, l’amor per la que ell anomena com K, les crítiques sobre la misogínia, les religions, la violència, la televisió i algunes actituds socials... fins arribar al gran bagatge literari que posseeix, a les seues preferències d’obres i autors dins dels diferents gèneres literaris, i una gran etcètera que seria incapaç d’anomenar un per un en aquestes línies.
I que a més a més, em resulta d’una gran dificultat a l’hora de transcriure-ho a la narració, per la gran quantitat d’anècdotes i successos que ha sigut capaç d’arreplegar per a conformar aquesta obra.

Per un altra banda, he d’apuntar que després de la lectura de la mateixa, coincideixc en allò que Gomar apunta en un dels fragments. I és que la lectura d’aquest tipus de narració, no és possible fer-la com qualsevol altra, sinó que és necessari mantenir-la com a lectura durant un llarg període de temps i en diferents moments, perquè el que en un moment pot passar-te desapercebut, en un altre et pot aportar alguna cosa que en altre moment no ho va fer. Perquè tal i com ens diu, el dietari no es mou, sinó que som nosaltres és que realment no permaneixem quiets.

Comentaré també, que la lectura d’aquest llibre ha estat molt positiva, doncs, la vida en sí i la forma de vida de l’autor, ha sigut capaç de fer-me reflexionar sobre la meua pròpia. Per això, és un llibre que recomanaria a tothom, no sense abans recomanar també, tal i com he dit abans, la necessitat de llegir-lo i rellegir-lo durant intervals d’un llarg període de temps.

Finalment, sols em queda dir, que fins ara no coneixia cap obra d’aquest escriptor, i que encara que aquesta és l’ultima que ha publicat, pel que he pogut indagar sobre tot allò que ha escrit en quan a narrativa, en té altres anteriors que en el moment que puga aniré descobrint, ja que aquest m’ha paregut un escriptor molt interessant per les emocions i reflexions que es capaç de transmetre amb la seua forma d’escriure.