MEMENTO

Ens trobem amb una novel·la de ficció molt interessant, en la que Lenny, el personatge principal pateix una malaltia estranya, degut a que ha perdut la memòria a curt plaç. La seua ment es capaç de recordar el passat a llarg termini, però és incapaç de recordar el que va succeir el dia abans.
Aquest succés, es va produir després de haver sigut colpejat per els assassins que violaren i assassinaren a la seua dona a sa casa.

Degut aquest fet tant violent, Lenny que és el personatge principal, reclama venjança per a la seua amada. Per aconseguir-ho ha de recórrer a mètodes poc usuals per saber on està i que està fent. I ho ha de fer, per a tractar de buscar al vertader culpable, ja que és incapaç de recordar el més recent. Per aquest motiu, anota al seu cos per mitjà de tatuatges, a la paret del motel i a diverses fotos, tots els esdeveniments importants que van succeint, per recordar-ho i tractar d’aclarir el crim comés i així atrapar a l’assassí. A partir d’aquest moment, podem veure una estranya i atraient combinació entre amnèsia, assassinats, fals records, falses memòries, enganys amb una sincrònica poc usual o diferent.

Podem veure una pel·lícula amb una estructura espai-temps diferent a la gran majoria, si observem, podem veure que comença pel que ocorre realment al final de la història. Per aquesta raó, l’última escena fa referència aproximadament a la meitat de la història en si, el que sona un poc estrany, i interessant a la vegada.

Al mateix temps, podem veure com es desenvolupen dues narracions que van intercalant-se entre elles al llarg de la narració per tal d’aclarir el succés. Una d’elles va cap avant, i l’altra cap arrere. És a dir, quan apareix l’escena 50 (l’última), a continuació, s’introdueix la 1, i a continuació la 49, i després la 2, i així sucessivament fins que acaba aproximadament a l’escena 25 que es a la meitat.
Conjuntament amb les diverses narracions, podem veure que realitza un joc amb el color, ja que una es veu amb color, i l’altra en blanc i negre. El que provoca una major claredat al marcar l’ordre necessari per a que els successos que van ocorrent siguen compresos.

Al llarg de la història, podem veure distints efectes especials que van marcant la direcció del fets, com és el cas del cristall trencat del cotxe. En un primer moment està trencat, i aplega un punt que apareix, el que marca un fet passat, abans que el trencaren en el tiroteig. D’aquesta forma, també podem veure les ferides que té l’actor principal (Lenny) en la cara. Aquests fets, ens produeixen un desordre emocional, que el receptor ha de ser capaç d’ordenar per tal de seleccionar allò adequat i construir la realitat.

Podem dir que aquesta forma d’estructurar els fets que adopta la història, s’ajusta a la pel·lícula i al sentit i significat que vol transmetre el director en l’audiència real. Considerem que tracta de produir intriga als seus destinataris, per a que estiguen atents i vagen lligant caps per tal de comprendre el que ocorre i el que és vertader i rebutjar el que és fals. El que provocarà en el receptor una major motivació per tal de deduir el que va ocórrer i inclús introduir-se dins la història i el protagonista per tal de desxifrar els records esborrats del protagonista.

Per una altra banda, considerem que hi haurà algun tipus de públic que no li agradarà aquest tipus de desenvolupament dels fets, considerant que són enrevessats per tal de comprendre la història que se’ns presenta. Però en general, considerem que si que pot agradar a la gran majoria de la nostra societat.

En els moment en el que sorgeix algun tipus de dubte sobre el desenvolupament de la història, s’intenta donar claredat a la situació, així com quan realitza un canvi en el temps, també s’intenta introduir un so determinat per tractar que ens adonem, i seguim el fil conductor.

Durant el transcurs de la pel·lícula, podem veure en diversos moments que fa referència a actes que no estan dins de la història, així com també realitza diversos flashback per tractar de recordar com va ocórrer l’assassinat de la seua dona.

Tots aquests esdeveniments, provoquen en l’espectador la possibilitat d’anar desxifrant i ordenant idees, en les que el dubte és obligatori. Provocant una actitud activa que obliga a la ment a treballar de forma motivada per aconseguir ordenar els fets i identificar el que realment ha succeït. El que fa que transcorrega el temps i la història molt ràpidament, quasi sense adonar-nos-en, gaudint d’uns moments interessants.

Com bédiu el títol, “Memento”, o el que és el mateix record, podem dir que el director intenta que l’espectador tinga que anar recordant totes les escenes per tal d’anar deduint i unint-les, per extraure el significat real junt al personatge principal. El que provoca que el públic s’involucre en la història.

Finalment, ens hem adonat que és complicat aplegar a ordenar totes les seues parts correctament, degut a la quantitat de idees disperses que apareixen. Per aquest motiu, pensem que podem aprofitar aquests dubtes que provoca, per a realitzar un debat i així aplegar a un consens sobre tots els significats que apareixen al relat. D’aquesta forma, serà molt enriquidor, el adonar-nos dels diversos pensaments d’altres receptors. Donant-nos la possibilitat de detenir-nos per tal de reflexionar sobre tots els successos que han passat, tenint la possibilitat d’interpretar-los amb distints significats.

Per tots aquests motius que hem comentat, podem dir que ens trobem amb una pel·lícula de bastant bona qualitat, ja que té una capacitat de generar significats increible des de distintes formes i característiques. Tot és confús, i al mateix temps clar. Contagiant a l’espectador d’aquesta falta de records de les dos històries paral·leles a la narració per tractar de trobar a l’assassí..

Per finalitzar, podem dir que ens hem adonat que apareix un plagi de la frase de la pel·lícula “Con faldas i a lo loco” quan diuen “Nadie es perfecto”.